Mostrando entradas con la etiqueta cmc. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta cmc. Mostrar todas las entradas

lunes, 6 de febrero de 2017

Rebuig dels òrgans


Els transplantaments poden salvar vides però no és tan senzill. Hi ha un gran problema: l’òrgan no sempre és acceptat pel cos del receptor.                                                                                          És per aixó que un dels majors problemes que causa un transplantament és el rebuig del nou òrgan.
El cos del receptor reconeix l’òrgam com un objecte maligne i extrany i l’intenta eliminar. Aquest event fa que el transplantament fracassi.
El rebuig es dona a terme a causa de la presencia d’HLA a la superfície de les cèlules.
L’HLA és una proteïna única per a cada persona i si el cos troba un HLA extrany, el sistema immunitari es dispara i elimina l’òrgan.
Hi ha de diversos tipus: El rebuig hiperagut és una resposta del sistema del complement que es produeix en receptors de trasplantament amb anticossos contra el donant ja existents (per exemple, els anticossos sanguinis AB0). Aquest rebuig es produeix uns minuts després del trasplantament i ha de ser eliminat immediatament per evitar una síndrome de resposta inflamatòria sistémica.
El rebuig agut pot començar a partir d'una setmana després del trasplantament (a diferència del rebuig hiperagut, que es produeix de manera relativament immediata). El risc de patir aquest tipus de rebuig és màxim en els tres primers mesos després del trasplantament. Tot i això, també es pot produir al cap d'uns anys. Un episodi puntual de rebuig agut no és un problema greu si es tracta adequadament, i rarament desemboca en una disfunció de l'òrgan.
L'expressió rebuig crònic va ser inicialment emprada per denominar a una pèrdua de funció a llarg termini en òrgans trasplantats associada a un procés de fibrosi dels vasos sanguinis de l'empelt trasplantat. Però ara per ara, aquesta patologia és denominada com vasculopatia de l'empelt. El terme rebuig crònic està reservat a casos de rebuig amb una resposta immune inflamatòria contra d'empelt del que actualment se sap poca cosa.
Per evitar el rebuig es fan servir dues estratègies:
Fer servir donants compatibles: Persones amb proteïnes HLA similars.
Fàrmacs immunosupressors: Són medicaments que redueixen l’activitat del sistema immunitari. Així s’evita la destrucció de l’òrgan.
En conclusió, la ciència mèdica ha descobert formes d’intentar reduïr aquesta barrera natural que fa el cos envers l’òrgan rebut per fer que el receptor pugui portar a terme una vida normal.


La donació d'òrgans

Espanya és el primer país del món en la donació d’òrgans el que demostra una gran solidaritat com a societat. 40,2 mil·lions de donants al any.

Hi ha tres tipus de donacions, de sang, medul·la òssea i d’òrgans.

En el cas de la donació de sang o de medul·la òssia. El donant pot regenerar el teixit extret sense cap molèstia.

En canvi en la donació d’òrgans.

La majoria dels òrgans que es transplanten procedeixen de persones que acaben de morir i han expressat la se va intenció de donar. Si no legalment no es podría realitzar aquesta donació. El donant ha de firmar un document expresant la seva intenció de donar òrgans.

Qualsevol persona pot ser donant. Però s’ha d’expressar en vida el desitg per després de la mort.

Tot aquest procés està coordinat per l’Organització Mundial de Trasplantaments que s’encarrega entre d’altres funcions de buscar el receptor més apropiat d’òrgans.

Actualment s’està realizant una investigació d’òrgans sintètics per generar més quantitat d’òrgans funcionals per transplantaments i reduir les llistes d’espera.

Un òrgan artificial és un dispositiu artificial que es implanta o integrat en un ésser humà per substituir l'òrgan d'una persona, amb el propòsit de restaurar una funció específica o un grup de funcions relacionades, de manera que el pacient pot tornar a una vida tan normal com sigui possible. La funció de substitució no necessàriament ha d'estar relacionada amb el suport vital.

Les donacions són molt importants per la nostra societat ja que el nivell de mortalitat sería molt alt, ademés  s’ha de seguir apostant per la fabricació d’òrgans artificials ja que suposa un gran avanç per la nosotra vida ja que sustituiràn òrgans dificils de transplantar.


Transplantaments

Encara que la societat avanci el cos humà encara no és capaç d’autoregenerar falles crítiques en òrgans, per solucionar això trobem els transplantaments.

Els transplantaments van ser el descobriment més notori en el camp de la medicina en el segle XX. Aquesta tècnica consisteix a reemplaçar òrgans o teixits. d’un receptor pels d’un donant.
Els trasplantaments siempre són sempre l’última opció, degut moltes vegades a la seva complexitat, els més coneguts són els d’òrgans (cor, ronyó…).

La xarxa nacional espanyola de trasplantaments n'ha portat a terme 116 més, dades amb què se superen les previsions fetes per la mateixa associació espanyola de transplantaments, que fa un mes ja va avançar la possibilitat de superar els 100.000 si la donació d'òrgans mantenia el mateix ritme del 2015.

Així, fins al 15 de febrer, i des del 1965 en què van començar aquestes intervencions, a Espanya s'han fet 100.116 trasplantaments d'òrgans, dels quals 3.689, el 3,7 %, han sigut infantils. Pel que fa a la seva distribució per òrgans, 62.967 han sigut renals, 23.881 hepàtics, 7.616 cardíacs, 3.824 pulmonars, 1.703 pancreàtics i 125 intestinals.

Els transplantaments s’han convertit en una de les opcions més viables quan en falles totals d’òrgans això comporta una gran organització darrere i Espanya poseeix una de les més grans a Europa.