Aquesta substància és important dins de les medicines alternatives ja que moltes empreses administren el placebo a persones les quals tot i no tenir cap malaltia o tenir una malaltia fàcilment curable milloren el seu estat degut a un medicament sense afectes aparents.
L’efecte placebo és el fenòmen pel qual els símptomes d’un pacient milloren degut a la suggestió mitjançant una substància inoqua, inhert com l’aigua o el sucre durant l’assaig clínic, és a dir, una substància sense efectes directes amb el tractament d’una malaltia.
La explicació fisiològica seria la estimulació d’una zona determinada del cervell que donaria la millora sintomàtic del pacient en qüestió. Amb unes altres paraules, el propi malalt pot autoinfluenciar-se per la sensació de ser tractat o l’esperança de curació, i com a resultat pot notar una millora notable a partir de la suggestió. Aquest tractament no funciona ni amb tots els pacients de la mateixa manera ni amb les malalties.
Dins dels estudis mèdics, es pot comprobar l’eficàcia d’un determinat medicament en una malaltia a través de la comparació amb les pastilles placebo i per tant, es decideix administrar-la en el tractament de manera seria en un pacient.
A més a més, els metges segueixen les estratègies denominades doble i triple ceg que impedeixen que els investigadors puguin saber si aquella substància és placebo o no i per tant, arribin a les conclusions dels prejudicis d’aquest en els cossos dels pacients que ingereixen aquest medicament.
La ingestió de placebo es pot receptar a persones amb un desequilibri mental com per exemple l’hipocondría que consisteix en el pensament d’un pacient que creu que pateix una malaltia i que amb aquest tractament, tot i que ell pensa no ser placebo, podrá curar la seva “malaltia" a partir de les mateixes. A curt termini aquest procés psicològic gràcies al tractament de placebo pot ser útil però la malaltia psicològica que el pacient realment pateix hauria de ser tractada ja que en un futur tornarà a suggerir una malaltia inexistent i per tant haurien de tornar a ingerir aquest tractament de per vida encara ser un medicament inocu.
L’efecte placebo controversa directament amb el que és ètic i el que es moral. Les diferències entre els dos bàndols, els que estan a favor i els que no ho estan, confronten en la legalitat d’aquest medicament i per tant en l’aspecte d’enganyar a les persones a través de la suggestió.
Per finalitzar, hauríem de radicar vers els efectes de l’administrament d’aquesta substància en malalties de curament en el que el propi cos acaba amb la malaltia en si i, d’altra banda, quan una persona pateix una perturbació mental i psíquica i per tant la seva pròpia ment crea una malaltia innexistent i, alhora, la cura a partir del placebo.
