Els transplantaments han avançat exponencialment en aquests darrers anys. La medicina és capaç d’intervenir en qualsevol òrgan per poder abastir una malaltia o una infecció del receptor a través del donant i el risc.
Avui dia, un transplantament d’òrgans és una intervenció més que un pacient pateix per una necessitat i gairebé sense riscs.
Dins d’aquests, podem distingir diversos tipus de transplantaments segons el donant i el receptor. L’autotransplantament, es dóna quan tant el donant i el receptor són la mateixa persona. No existeix el rebuig ja que és la mateixa persona qui transplanta per exemple un teixit d’una a una altre part del seu cos. En un altre tipus de transplantaments trobem l’isotransplantament, el donant i el receptor són bessons idèntics. En aquest cas el rebuig és pràcticament nul.L’al·lotransplantament el trobem en aquell cas que el donant i el receptor són dues persones diferents i es necessita un donant compatible i el receptor de seguir un tractament immunosupressor. Per últim, trobem el xenotransplantament, el donant i el receptor són individus de diferents espècies. El risc de rebuig és d’elevades probabilitats.
