Mostrando entradas con la etiqueta organs. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta organs. Mostrar todas las entradas

lunes, 6 de febrero de 2017

La donació d'òrgans

Espanya és el primer país del món en la donació d’òrgans el que demostra una gran solidaritat com a societat. 40,2 mil·lions de donants al any.

Hi ha tres tipus de donacions, de sang, medul·la òssea i d’òrgans.

En el cas de la donació de sang o de medul·la òssia. El donant pot regenerar el teixit extret sense cap molèstia.

En canvi en la donació d’òrgans.

La majoria dels òrgans que es transplanten procedeixen de persones que acaben de morir i han expressat la se va intenció de donar. Si no legalment no es podría realitzar aquesta donació. El donant ha de firmar un document expresant la seva intenció de donar òrgans.

Qualsevol persona pot ser donant. Però s’ha d’expressar en vida el desitg per després de la mort.

Tot aquest procés està coordinat per l’Organització Mundial de Trasplantaments que s’encarrega entre d’altres funcions de buscar el receptor més apropiat d’òrgans.

Actualment s’està realizant una investigació d’òrgans sintètics per generar més quantitat d’òrgans funcionals per transplantaments i reduir les llistes d’espera.

Un òrgan artificial és un dispositiu artificial que es implanta o integrat en un ésser humà per substituir l'òrgan d'una persona, amb el propòsit de restaurar una funció específica o un grup de funcions relacionades, de manera que el pacient pot tornar a una vida tan normal com sigui possible. La funció de substitució no necessàriament ha d'estar relacionada amb el suport vital.

Les donacions són molt importants per la nostra societat ja que el nivell de mortalitat sería molt alt, ademés  s’ha de seguir apostant per la fabricació d’òrgans artificials ja que suposa un gran avanç per la nosotra vida ja que sustituiràn òrgans dificils de transplantar.


Tipus de Transplantaments

Els transplantaments han avançat exponencialment en aquests darrers anys. La medicina és capaç d’intervenir en qualsevol òrgan per poder abastir una malaltia o una infecció del receptor a través del donant i el risc. 
Avui dia, un transplantament d’òrgans és una intervenció més que un pacient pateix per una necessitat i gairebé sense riscs.

Dins d’aquests,  podem distingir diversos tipus de transplantaments segons el donant i el receptor. L’autotransplantament, es dóna quan tant el donant i el receptor són la mateixa persona. No existeix el rebuig ja que és la mateixa persona qui transplanta per exemple un teixit d’una a una altre part del seu cos. En un altre tipus de transplantaments trobem l’isotransplantament, el donant i el receptor són bessons idèntics. En aquest cas el rebuig és pràcticament nul.L’al·lotransplantament el trobem en aquell cas que el donant i el receptor són dues persones diferents i es necessita un donant compatible i el receptor de seguir un tractament immunosupressor. Per últim, trobem el xenotransplantament, el donant i el receptor són individus de diferents espècies. El risc de rebuig és d’elevades probabilitats.

Per concluir, podem dir tot i les probabilitats de rebuig en cadascun dels tipus de transplantaments, els avenços mèdics es fan cada vegada més ràpids i actualment, es fan possibles idees que fa uns anys semblaven pràcticament impossibles.