jueves, 8 de diciembre de 2016
Video sobre l'origen de la vida.
Aquí teniu un petit vídeo que explica amb detall les teories de l'origen de la vida ja mencionades en aquest blog. Esperem que aquest medi audiovisual us sigui d'ajut per compendre aquests conceptes d'alta importància científica.
miércoles, 30 de noviembre de 2016
Notícia de la Setmana: Terratrèmol a Nova Zelanda
Un vídeo gravat per un dron mostra els
efectes a Nova Zelanda després del sisme de 7,8 que va assotar el país el
passat 14 de novembre. Les imatges, gravades per l'institut geològic GNS Science,
mostren l'enorme esquerda que ha aparegut sobre la coneguda com falla de
Kekerengu, una de les que creuen l'est del país.
Els estudis inicials mostren que la longitud
de l'esquerda és d'uns 30 quilòmetres i que la falla s'ha desplaçat
aproximadament 10 metres horitzontalment i altres 2 verticalment. Els
científics calculen que Kekerengu es mou entre 20 i 25 metres cada mil anys.
Prova de Kahoot
Per veure si heu adquirit satisfactòriament els coneixements científics d'aquest bloc, hem realitzat una petita prova amb "Kahoot". És un petit examen interactiu d'alta qualitat didàctica. Proveu-lo.
Aquí teniu l'enllaç : https://play.kahoot.it/#/k/3d5aee4d-0314-4284-9384-31e17a3d8caf
lunes, 14 de noviembre de 2016
Teoria de la platja radioactiva
Zachary Adam, de la Universitat de Washington, afirma que
processos mareals més grans que els actuals, produïts per una lluna
situada a una distància molt menor podrien haver concentrat partícules
radioactives d'urani i altres elements radioactius en la marea alta a
les platges primordials on van haver d'haver estat els responsables de
generar els components elementals de la vida. D'acord amb els models de
computació publicats en Astrobiology un dipòsit d'aquests materials
radioactius podria haver mostrat la mateixa reacció nuclear
autosostinguda que es troba en el jaciment d'urani d'Oklo, a Gabon.
Aquesta sorra radioactiva proporciona suficient energia per generar
molècules orgàniques, com aminoàcids i sucres a partir d'acetonitril
procedent de l'aigua. La monazita radioactiva també allibera fosfats
solubles a les regions que es troben entre els grans de sorra, fent-los
biològicament accessibles. Així doncs els aminoàcids, sucres i fosfats
solubles poden ser produïts simultàniament, d'acord amb Adam. Els
actínids radioactius, que llavors es trobaven en majors concentracions,
van poder haver format part de complexos organometàl·lics. Aquests
complexos van poder haver estat importants com a primers catalitzadors
en els processos de la vida.
Teoria de la platja radioactiva
Zachary Adam, de la Universitat de Washington, afirma que
processos mareals més grans que els actuals, produïts per una lluna
situada a una distància molt menor podrien haver concentrat partícules
radioactives d'urani i altres elements radioactius en la marea alta a
les platges primordials on van haver d'haver estat els responsables de
generar els components elementals de la vida. D'acord amb els models de
computació publicats en Astrobiology un dipòsit d'aquests materials
radioactius podria haver mostrat la mateixa reacció nuclear
autosostinguda que es troba en el jaciment d'urani d'Oklo, a Gabon.
Aquesta sorra radioactiva proporciona suficient energia per generar
molècules orgàniques, com aminoàcids i sucres a partir d'acetonitril
procedent de l'aigua. La monazita radioactiva també allibera fosfats
solubles a les regions que es troben entre els grans de sorra, fent-los
biològicament accessibles. Així doncs els aminoàcids, sucres i fosfats
solubles poden ser produïts simultàniament, d'acord amb Adam. Els
actínids radioactius, que llavors es trobaven en majors concentracions,
van poder haver format part de complexos organometàl·lics. Aquests
complexos van poder haver estat importants com a primers catalitzadors
en els processos de la vida.
Aquí tenim un petit Kahoot pero veure si haveu aconseguit implantar els coneixements d'aquestes entrades: https://play.kahoot.it/#/k/3d5aee4d-0314-4284-9384-31e17a3d8caf
Teoria del Big Bang
La teoria més coneguda
sobre l'origen de l'univers es centra en un cataclisme còsmic sense igual en la
història: el big bang.
Aquesta teoria va sorgir
de l'observació de l'allunyament a gran velocitat d'altres galàxies respecte a la
nostra en totes direccions, com si haguessin estat repel·lides per una antiga
força explosiva.
Abans del Big Bang, segons els científics, la immensitat
de l'univers observable, inclosa tota la seva matèria i radiació, estava
comprimida en una massa densa i calenta a tan sols uns pocs mil·límetres de
distància. Aquest estat gairebé incomprensible s'especula que va existir tan
sols una fracció del primer segon de temps.
Els defensors del big bang
suggereixen que fa uns 10.000 o 20.000 milions d'anys, una ona expansiva
massiva va permetre que tota l'energia i matèria conegudes de l'univers (fins i
tot l'espai i el temps) sorgissin a partir d'algun tipus d'energia desconegut.
La teoria manté que, en un instant (una trilionèsima part
d'un segon) després del Big Bang, l'univers es va expandir amb una velocitat
incomprensible des del seu origen de la mida d'un còdol a un abast astronòmic.
L'expansió aparentment ha continuat, però molt més a poc a poc, durant els
següents milers de milions d'anys.
Orígens de la teoria
Un sacerdot belga, de nom
George Lemaître, va suggerir per primera vegada la teoria del Big Bang en els
anys 20, quan va proposar que l'univers va començar a partir d'un únic àtom
primigeni. Aquesta idea va guanyar empenta més tard gràcies a les observacions
d'Edwin Hubble de les galàxies allunyant-se de nosaltres a gran velocitat en
totes direccions, i a partir del descobriment de la radiació còsmica de
microones d'Arno Penzias i Robert Wilson.
La brillantor de la
radiació de fons de microones còsmiques, que pot trobar-se en tot l'univers, es
pensa que és un romanent tangible de les restes de llum del Big Bang. La
radiació és similar a la que s'utilitza per transmetre senyals de televisió
mitjançant antenes. Però es tracta de la radiació més antiga coneguda i pot
guardar molts secrets sobre els primers moments de l'univers.
jueves, 10 de noviembre de 2016
Teoria de l'ARN
Sabem que l'ADN necessita de proteïnes per formar-se i de la mateixa manera, perquè les proteïnes es formin es necessita ADN, llavors, com es va formar una per primera vegada sense l'altra? D'una banda s'esmenta que pot ser que l'ARN sigui capaç d'emmagatzemar informació de la mateixa forma en què ho fa l'ADN, a més de funcionar com enzim per a les proteïnes. Per tant, l'ARN seria capaç d'ajudar en la creació tant d'ADN com de proteïnes i llavors, com indica la hipòtesi del món d'ARN, ser responsable de l'aparició de la vida terrestre. Amb el temps, l'ADN i les proteïnes van deixar de necessitar l'ARN, tornant-se més eficients. No obstant això, encara avui, l'ARN continua sent de grandíssima importància per a molts organismes. Ara bé, seguim amb una gran pregunta: ¿d'on va sortir l'ARN?
L'origen de la vida - Teoria glacial
L'origen de la vida és un concepte molt complex pero a la vegada important per a la ciència.
S'han fet numerosos estudis, però encara no s'ha trobat la veritat absoluta. En canvi, hi ha un nombre d'idees i teories.
Teoría glacial
Aquesta hipotèsis suggereix que fa uns 3700 anys la terra estava coberta de gel, la superfície dels oceans s'havia congelat a consequència de la poca lluminositat del sol.
El mantell fred i dur va ajudar a que les molècules resistissin més i tinguessin més possibilitats de eficaç reaccions per la aparició de la vida.
L'amplia capa de gel que cubria el planeta va protegir els fràgils composts orgànics de la llum ultravioleta.
La terra estava sotmesa a temperatures de -50 celsius i és denominada com una teoria paleolítica.
Aquest es l'aspecte que deuria d'haver tingut el nostre planeta durant el període Criogènic, fa aproximadament 800-600 milions d'anys.
lunes, 17 de octubre de 2016
miércoles, 12 de octubre de 2016
Treball Informatiu
TREBALL INFORMATIU
Aquí tenim una
llista amb tots els terratrèmols que han tingut lloc al món des del 1970, cal
dir que tots els terratrèmols que hem cercat son aquells que tenen un magnitud
significant.
ZONA
|
MAGNITUD
|
DATA
|
Perú,
|
7,5
|
31 de maig de 1970
|
Ciutat de Mèxic,
|
7,5
|
31 de maig de 1970
|
Ciutat de Mèxic,
|
7,5
|
19 de setembre de 1985.
|
Kobe, Japó,
|
6,9
|
17 de gener de 1995
|
Sumatra-Andaman
|
9,3
|
26 de desembre de 2004.
|
Sumatra, Nias,
|
8,7
|
28 de març de 2005.
|
Tonga,
|
8,3
|
4 de maig de 2006
|
Kouriles,
|
8,3
|
15 de novembre de 2006.
|
Kouriles,
|
8,3
|
12 de gener de 2007.
|
Perú,
|
8
|
15 d'agost de 2007.
|
Martinica,
|
7,4
|
29 de novembre de 2007.
|
Sichuan, Xina,
|
7,9
|
12 de maig de 2008.
|
Sumatra (Indonèsia)
|
7,6
|
30 de setembre de 2009.
|
Sendai
|
8,9
|
11 de març de 2011
|
Oceà Índic
|
8,3
|
11 d'abril de 2012
|
Terratrèmol d'Iquique,
|
8,2
|
1 d'abril de 2014.
|
Nepal
|
7,8
|
25 d'abril de 2015.
|
ZONA
|
MAGNITUD
|
MORTS
|
DATA
|
Chimbote, Perú
|
7,8
|
66 000
|
31/05/1970
|
Yibin, Xina
|
6,8
|
20 000
|
10/05/1974
|
Guatemala
|
7,5
|
23 000
|
04/02/1976
|
Tangshan, Xina
|
8
|
240 000
|
27/07/1976
|
Michoacan, Mèxic
|
8,1
|
20 000
|
19/09/1985
|
Armènia,
|
7,0
|
25 000
|
07/12/1988
|
Zangan, Iran
|
7
|
45 000
|
20/06/1990
|
Kocaeli, Turquia
|
7
|
17 118
|
17/08/1999
|
Bhuj, Índia
|
7,7
|
20 085
|
26/01/2001
|
Bam, Iran
|
6,6
|
26 200
|
26/12/2003
|
Sumatra, Indonèsia
|
9,0
|
232 000
|
08/10/2005
|
Nord del Pakistan
|
7,6
|
79 410
|
09/10/2005
|
Sichuan
|
7,9
|
87 149
|
12/05/2008
|
Haiti
|
7,0
|
250.000
|
12/01/2010,
|
Japó
|
8,9,
|
15 800
|
11/03/2011
|
Nepal
|
7,8,
|
5 000
|
25/04/2015
|
Els 4 terratrèmols més
intensos de la història
Valdivia (Xile)
El terratrèmol
més intens registrat fins a la data va colpejar Xile el 22 de maig de 1960, amb
una magnitud de 9.5 graus en l'escala Richter. Va ser el terratrèmol més gran
del món, percebut en tot el con sud d'Amèrica. Van morir 1.655 persones, i
3.000 van resultar ferides, i 2.000.000 van perdre les seves llars.
Sumatra-Andaman (Indonèsia)
El 2004 es va produir un
terratrèmol de 9.1 graus en l'Oceà Índic, amb epicentre prop de la costa oest
de Sumatra (Indonèsia). Catorze països de Surasia i Àfrica es van veure
afectats. Gairebé 228.000 persones van morir o van desaparèixer a causa del sisme.
És el que més durada ha tingut de tots els registrats fins a la data: entre 8,3
i 10 minuts. I va ser prou gran per fer que el planeta sencer vibrés com a
mínim un centímetre.
Alaska (EE UU)
El 27 de març de 1964,
Divendres Sant, un terratrèmol de magnitud 9.2 va colpejar Alaska. També va
provocar un intens tsunami, amb onades que van arribar a superar els 5 metres
d'altura. Amb una durada de 4 minuts, el "gran terratrèmol d'Alaska",
com se li coneix, es considera el sisme més poderós registrat en la
història d'Amèrica del Nord. Estimacions posteriors xifren en 200.000
quilòmetres quadrats la superfície de l'escorça terrestre que va ser deformada
com a conseqüència del sisme.
Kamchatka (Rússia)
El 4 de novembre de 1952,
un terratrèmol de magnitud 9.0 va arribar Kamchatka, a Sibèria, i les Illes
Kurils, provocant devastadors sismes submarins. Els tsunamis que va
desencadenar arribar Hawaii, Japó, Alaska, Xile i Nova Zelanda.
T? Hoku (Japó)
L'11 de març de 2011, Japó
va ser víctima d'un terratrèmol de 9.0 graus segons l'Agència Meteorològica de
Japó. L'epicentre del terratrèmol es va situar al mar, davant de la costa de
Honshu, 130 quilòmetres a l'est de Sendai. És el sisme més poderós que ha assotat
al Japó des que el país va començar a portar registres
dels sismes a finals del segle XIX, i el cinquè més intens a nivell mundial. Va
durar dos minuts. La NASA, amb ajuda d'imatges satel·litza-les, ha pogut
comprovar que el moviment tel·lúric podria haver desplaçat Japó més de 2
metres. Diverses infraestructures s'han vist seriosament afectades pel
tremolor, entre elles quatre plantes nuclears.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)