Transplantaments

Encara que la societat avanci el cos humà encara no és capaç d’autoregenerar falles crítiques en òrgans, per solucionar això trobem els transplantaments.

Els transplantaments van ser el descobriment més notori en el camp de la medicina en el segle XX. Aquesta tècnica consisteix a reemplaçar òrgans o teixits. d’un receptor pels d’un donant.

Els trasplantaments siempre són sempre l’última opció, degut moltes vegades a la seva complexitat, els més coneguts són els d’òrgans (cor, ronyó…).

La xarxa nacional espanyola de trasplantaments n'ha portat a terme 116 més, dades amb què se superen les previsions fetes per la mateixa associació espanyola de transplantaments, que fa un mes ja va avançar la possibilitat de superar els 100.000 si la donació d'òrgans mantenia el mateix ritme del 2015.

Així, fins al 15 de febrer, i des del 1965 en què van començar aquestes intervencions, a Espanya s'han fet 100.116 trasplantaments d'òrgans, dels quals 3.689, el 3,7 %, han sigut infantils. Pel que fa a la seva distribució per òrgans, 62.967 han sigut renals, 23.881 hepàtics, 7.616 cardíacs, 3.824 pulmonars, 1.703 pancreàtics i 125 intestinals.

Els transplantaments s’han convertit en una de les opcions més viables quan en falles totals d’òrgans això comporta una gran organització darrere i Espanya poseeix una de les més grans a Europa.

Video sobre l'origen de la vida.

Aquí teniu un petit vídeo que explica amb detall les teories de l'origen de la vida ja mencionades en aquest blog. Esperem que aquest medi audiovisual us sigui d'ajut per compendre aquests conceptes d'alta importància científica.

Notícia de la Setmana: Terratrèmol a Nova Zelanda

Un vídeo gravat per un dron mostra els efectes a Nova Zelanda després del sisme de 7,8 que va assotar el país el passat 14 de novembre. Les imatges, gravades per l'institut geològic GNS Science, mostren l'enorme esquerda que ha aparegut sobre la coneguda com falla de Kekerengu, una de les que creuen l'est del país.

 Els estudis inicials mostren que la longitud de l'esquerda és d'uns 30 quilòmetres i que la falla s'ha desplaçat aproximadament 10 metres horitzontalment i altres 2 verticalment. Els científics calculen que Kekerengu es mou entre 20 i 25 metres cada mil anys.

Prova de Kahoot

Per veure si heu adquirit satisfactòriament els coneixements científics d'aquest bloc, hem realitzat una petita prova amb "Kahoot". És un petit examen interactiu d'alta qualitat didàctica. Proveu-lo.

Aquí teniu l'enllaç : https://play.kahoot.it/#/k/3d5aee4d-0314-4284-9384-31e17a3d8caf

Teoria de la platja radioactiva

Zachary Adam, de la Universitat de Washington, afirma que processos mareals més grans que els actuals, produïts per una lluna situada a una distància molt menor podrien haver concentrat partícules radioactives d'urani i altres elements radioactius en la marea alta a les platges primordials on van haver d'haver estat els responsables de generar els components elementals de la vida. D'acord amb els models de computació publicats en Astrobiology un dipòsit d'aquests materials radioactius podria haver mostrat la mateixa reacció nuclear autosostinguda que es troba en el jaciment d'urani d'Oklo, a Gabon.

 Aquesta sorra radioactiva proporciona suficient energia per generar molècules orgàniques, com aminoàcids i sucres a partir d'acetonitril procedent de l'aigua. La monazita radioactiva també allibera fosfats solubles a les regions que es troben entre els grans de sorra, fent-los biològicament accessibles. Així doncs els aminoàcids, sucres i fosfats solubles poden ser produïts simultàniament, d'acord amb Adam. Els actínids radioactius, que llavors es trobaven en majors concentracions, van poder haver format part de complexos organometàl·lics. Aquests complexos van poder haver estat importants com a primers catalitzadors en els processos de la vida.

Teoria de la platja radioactiva

Zachary Adam, de la Universitat de Washington, afirma que processos mareals més grans que els actuals, produïts per una lluna situada a una distància molt menor podrien haver concentrat partícules radioactives d'urani i altres elements radioactius en la marea alta a les platges primordials on van haver d'haver estat els responsables de generar els components elementals de la vida. D'acord amb els models de computació publicats en Astrobiology un dipòsit d'aquests materials radioactius podria haver mostrat la mateixa reacció nuclear autosostinguda que es troba en el jaciment d'urani d'Oklo, a Gabon.

 Aquesta sorra radioactiva proporciona suficient energia per generar molècules orgàniques, com aminoàcids i sucres a partir d'acetonitril procedent de l'aigua. La monazita radioactiva també allibera fosfats solubles a les regions que es troben entre els grans de sorra, fent-los biològicament accessibles. Així doncs els aminoàcids, sucres i fosfats solubles poden ser produïts simultàniament, d'acord amb Adam. Els actínids radioactius, que llavors es trobaven en majors concentracions, van poder haver format part de complexos organometàl·lics. Aquests complexos van poder haver estat importants com a primers catalitzadors en els processos de la vida.

Aquí tenim un petit Kahoot pero veure si haveu aconseguit implantar els coneixements d'aquestes entrades: https://play.kahoot.it/#/k/3d5aee4d-0314-4284-9384-31e17a3d8caf

Teoria del Big Bang

La teoria més coneguda sobre l'origen de l'univers es centra en un cataclisme còsmic sense igual en la història: el big bang.

Aquesta teoria va sorgir de l'observació de l'allunyament a gran velocitat d'altres galàxies respecte a la nostra en totes direccions, com si haguessin estat repel·lides per una antiga força explosiva.

Abans del Big Bang, segons els científics, la immensitat de l'univers observable, inclosa tota la seva matèria i radiació, estava comprimida en una massa densa i calenta a tan sols uns pocs mil·límetres de distància. Aquest estat gairebé incomprensible s'especula que va existir tan sols una fracció del primer segon de temps.

Els defensors del big bang suggereixen que fa uns 10.000 o 20.000 milions d'anys, una ona expansiva massiva va permetre que tota l'energia i matèria conegudes de l'univers (fins i tot l'espai i el temps) sorgissin a partir d'algun tipus d'energia desconegut.

La teoria manté que, en un instant (una trilionèsima part d'un segon) després del Big Bang, l'univers es va expandir amb una velocitat incomprensible des del seu origen de la mida d'un còdol a un abast astronòmic. L'expansió aparentment ha continuat, però molt més a poc a poc, durant els següents milers de milions d'anys.

Orígens de la teoria

Un sacerdot belga, de nom George Lemaître, va suggerir per primera vegada la teoria del Big Bang en els anys 20, quan va proposar que l'univers va començar a partir d'un únic àtom primigeni. Aquesta idea va guanyar empenta més tard gràcies a les observacions d'Edwin Hubble de les galàxies allunyant-se de nosaltres a gran velocitat en totes direccions, i a partir del descobriment de la radiació còsmica de microones d'Arno Penzias i Robert Wilson.

La brillantor de la radiació de fons de microones còsmiques, que pot trobar-se en tot l'univers, es pensa que és un romanent tangible de les restes de llum del Big Bang. La radiació és similar a la que s'utilitza per transmetre senyals de televisió mitjançant antenes. Però es tracta de la radiació més antiga coneguda i pot guardar molts secrets sobre els primers moments de l'univers.