Mostrando entradas con la etiqueta medicina alternativa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta medicina alternativa. Mostrar todas las entradas

lunes, 6 de febrero de 2017

Medicina Tradicional Xinesa

Orient és una cultura molt llunyana, gastronomía, costums i personalitats són ben diferents
a les occidentals. Una de les traces més notories en quan a diferencies culturals és la medicina.
El món ha evolucionat però la medicina tradicional xinesa ha pogut fer-se un lloc dins les medicines alternatives.

És considerada una de les formes més antigues de la medicina oriental, terme que engloba
també les altres medicines d'Àsia com els sistemes mèdics tradicionals de l'Índia, el Japó,
Corea, el Tibet i Mongòlia.

Aquesta medicina es fonamenta en una estructura  teòrica sistemàtica de naturalesa filosòfica.
La seva creença bàsica és que el cos humà disposa d'un sistema sofisticat per a localitzar les
malalties i dirigir energia i recursos per guarir els problemes per si mateix.


TÈCNIQUES TERAPEUTIQUES

1. Tui Na o Tuinà

Té en compte els meridians i els punts de l'acupuntura del cos. TUI NA és una paraula

que significa empènyer (TUI - 推) i agafar (NA - 拿), amb aquesta

tècnica es creu que es dispersen els blocatges energètics i

estimulen i donen energia. El seu objectiu és fer circular i

reequilibrar les energies.




2. Acupuntura

L'acupuntura (del llatí acus, «agulla», i punctura, «punció») és l'estimulació de punts

acupunturals de la pell del cos a través de mètodes diversos, com ara la penetració d'agulles

fines o l'aplicació d'escalfor, pressió o llum làser.

És una pseudomedicina nascuda a la Xina abans de l'aplicació del mètode científic que

proclama ser capaç de curar mitjançant l'aplicació d'agulles en punts estratègics del cos pels

que passa l'energia.



3. Moxa

Moxa (en xinès: 灸) és una teràpia de la medicina tradicional xinesa

que fa servir moxa, o l'herba del gènere artemísia. És important en la medicina

tradicional de Xina, Japó, Corea, Vietnam, Tibet, i Mongòlia. Normalment, es deixa envellir

l'artemísia i s'en fa un cigar, els practicants cremen aquest cigar. Es pot fer servir amb

acupuntura o de vegades es crema sobre la pell dels pacients.



4.Ventosateràpia

Fa servir petites tasses per a succionar la pell. La primera menció de ventosateràpia es troba

al Papir Ebers. En la medicina tradicional xinesa és un mètode per aplicar acupressió creant

el buit en la pell dels pacients. Amb això tracten el refredat comú, la pneumonia i la

bronquitis. Segons la Societat Americana contra el càncer no hi ha proves que la

ventosateràpia guareixi el càncer o cap altra malaltia.



5.Fitoteràpia xinesa

Malgrat el nom de fitoteràpia no només s'utilitzen vegetals sinó que també es fan servir

productes d'origen animal i mineral.

Actualment a més de les farmàcies de medicina tradicional xinesa que pesen i combinen al

moment els ingredients de cada fórmula, hi ha medicaments produïts a la mateixa Xina que

combinen les receptes per als problemes més comuns i les ofereixen com píndoles.



6.Teràpia alimentària xinesa o dietoteràpia xinesa

Es tracta de portar una dieta adequada i adient a la medicina tradicional xinesa.



7.Pràctiques físiques

Exercicis que integren la meditació relacionats amb la respiració i circulació de l'energia,

com el qi gong, el tai ji quan i altres arts marcialsinternes que poden contribuir al reequilibri

de l'organisme. Pràctiques com el zhan zhuang, el baduanjin i el lian gong són realitzades

actualment fora del context de les arts marcials.




Antigues llegendes segueixen les medicines alternatives, moltes d'aquestes són una tàctica per guanyar-se a la gent desesperada amb grans problemes de salut i la medicina tradicional xinesa no és l’excepció.

Homepatia



La homeopatía (del griego ὅμοιος [hómoios], ‘igual’, y πάθος [páthos], ‘dolencia’) es un sistema de medicina alternativa creado en 1796 por Samuel Hahnemann basado en su doctrina de «lo similar cura lo similar», que sostiene que una sustancia que cause los síntomas de una enfermedad en personas sanas curará lo similar en personas enfermas.
Hahnemann creía que las causas subyacentes de las enfermedades eran fenómenos que llamó miasmas y que los remedios homeopáticos actuaban sobre ellos. Estos son preparados por diluciones sucesivas de la sustancia elegida en alcohol o agua destilada, seguidas de un enérgico golpe a un cuerpo elástico (usualmente un libro encuadernado en cuero).

Usualmente la dilución continúa mucho más allá del punto donde ya no permanecen moléculas de la sustancia original.

La insistencia de su uso, a pesar de la ausencia de evidencia sobre su eficacia, ha llevado a caracterizarla dentro de las comunidades científica y médica como una farsa.
Algunos homeópatas modernos han considerado bases más esotéricas para la preparación de remedios, conocidos como "imponderables" debido a que no se originan a partir de una sustancia, sino de una energía electromagnética que supuestamente fue "capturada" en el alcohol o lactosa. Los ejemplos incluyen rayos X y luz solar. Algunos homeópatas también usan técnicas que son consideradas por otros practicantes como controvertidas. Estas incluyen "remedios de papel", en los que se escribe la sustancia y la disolución en piezas de papel y estas se prenden a la ropa del paciente, se guarda en su bolsillo o se ubican bajo vasos de agua que se les da a los pacientes, además del uso de la radiónica para preparar remedios

.